Radiodiagnòstic digital

Radiodiagnòstic digitalitzat

La radiologia, més coneguda com raigs X, és la forma d'imatge mèdica més antiga i emprada actualment. Fa gairebé un segle que imatges mèdiques han estat creades passant una petita dosi de radiació a través del cos. Les imatges es produeixen sobre una placa fotogràfica per les ombres i els reflexos produïts en passar la radiació a través del cos.

La radiologia digital és el pas evolutiu de la radiologia. Com passa a la fotografia, la pel·lícula fotogràfica és substituïda per un dispositiu que captura les imatges en forma digital. Aquest canvi té com a avantatge que les imatges es poden optimitzar de forma digital, i s'elimina així la necessitat de repetir exposicions i, per tant, reduir la dosi de radiació que rep el pacient.

Radiografies periapicals
Les tècniques de radiografia intrabucal periapical, també anomenades retroalveolars o retrodentals, serveixen per explorar tota la dent, des de la corona fins a l'àpex, l'espai periodontal i el teixit ossi que l'envolta.

Ortopantomografia
Radiografia panoràmica que mostra la totalitat de les estructures orals i que es realitza en un aparell específic anomenat ortopantomògraf. Aquesta tècnica permet l'estudi simultani i comparatiu d'ambdues articulacions, les branques ascendents i la totalitat de les arcades alveolodentals. El seu paper en el diagnòstic odontològic, no només de les dents, sinó també del maxil·lar i la mandíbula, és fonamental. Sense l'ortopantomografia l'odontòleg perdria una gran ajuda en la majoria de les especialitats del seu camp. Pràcticament és utilitzada de forma sistemàtica en odontologia, i ha arribat a ser una arma diagnòstica rutinària.

Teleradiografia de crani
La teleradiografia lateral de crani és una projecció radiogràfica lateral paral·lela al plànol mitjà del crani i el coll. Aquest tipus de radiografia s'utilitza per avaluar tot el cap i mostra les posicions anteroposterior i superoinferior d'objectes o lesions que afecten les estructures òssies. S'usa normalment per a ortodòncies, pròtesis i cirurgia maxil·lar. També s'empra per poder obtenir els perfils de teixit tou dels pacients i efectuar mesuraments cefalomètrics.

Cefalometria
És el nom que es dóna a les mesures que s'obtenen del crani humà, generalment realitzades per radiografies. La cefalometria també té utilitat en l'elaboració de diagnòstics i avaluacions de control i posttractament en odontologia. La cefalometria és, juntament amb els models dentals, una de les principals eines diagnòstiques en ortodòncia. La cefalometria es realitza sobre un traçat obtingut del calc de línies fonamentals d'una radiografia lateral de la cara, obtinguda del pacient, segons unes normes determinades que ens permeten estandarditzar els resultats i comparar-los amb patrons normals.