<< Altres entrevistes

“Hi ha una separació històrica entre l’atenció primària i l’hospitalària que hem de diluir”

Montse Aloy, coordinadora territorial de la FHES

El paper cada cop més gran que juguen el treball en xarxa i les aliances entre centres a l'hora de crear un sistema sanitari de més qualitat i més resolutiu, requereix una figura que vetlli de prop pel bon funcionament d'aquestes sinèrgies. Montse Aloy és la responsable de la coordinació territorial a l'Hospital i assegura que el principal beneficiat de la creixent col·laboració entre institucions és l'usuari.

Fa uns dies s'han rebut les dades de l'enquesta de satisfacció del CatSalut referent a l'atenció especialitzada al CAP Santa Coloma, que gestiona la FHES. Com les valores?

Doncs els resultats, tret d'algunes coses puntuals, són bastant bons tenint en compte que fa relativament poc que hem acabat de desplegar tota l'especialitzada i que hem aconseguit concentrar-la físicament tota en una mateixa planta del CAP. Aspectes com el tracte de la infermeria i dels metges o la comunicació entre aquests i l'usuari surten molt ben valorats. D'altres, principalment els relacionats amb les instal·lacions, surten una mica pitjor, però ja tenim canvis previstos. En general, estem contents amb les respostes.  

Això vol dir que fem bé la feina?

Jo crec que sí, que estem posant tots, tant l'ICS com nosaltres, molta voluntat perquè aquest treball conjunt en l'atenció primària funcioni. Tot i així, encara tenim marge de millora en molts aspectes, com la comunicació entre els metges de família i els especialistes. Per això, estem potenciant l'ús de les interconsultes i estem organitzant moltes sessions formatives i informatives per compartir coneixement entre els dos nivells. En aquest sentit, els nostres especialistes s'estan implicant molt.

Hi ha la intenció de redistribuir serveis entre els dos nivells?

En alguns casos sí. Ara tenim en marxa, per exemple, sessions de la Unitat de l'Aparell Locomotor sobre lumbàlgia i gonàlgia perquè el Departament de Salut aposta per que aquestes dues patologies les passi a tractar el metge de família i no calgui derivar el pacient a l'especialista. En d'altres casos es tracta simplement de sessions per millorar el coneixement dels metges de l'atenció primària en algunes patologies que es poden trobar o de donar-los a conèixer nous serveis que ofereix l'Hospital i dels quals n'hauran de fer ús amb els pacients. També tenim en marxa sessions formatives de cirurgia, en col·laboració amb d'altres serveis com endoscòpies o Diagnòstic per la Imatge, o sessions informatives sobre l'Hospital de Dia Mèdic i la teledermatologia. Anirem programant en funció de les necessitats.

Què fa la coordinadora territorial de l'Hospital?

Sóc la persona d'enllaç entre l'Hospital i la resta d'organitzacions amb les quals tenim convenis o aliances, especialment amb l'ICS en l'atenció primària. És una figura necessària per aconseguir desdibuixar la separació que hi ha hagut històricament entre l'atenció primària i l'hospitalària, una fusió totalment necessària per a un funcionament més eficient i lògic del sistema sanitari. Faig el seguiment dels convenis i dels objectius del Pacte Territorial i vetllo perquè es compleixin  pràctiques adequades en els diferents proveïdors.

L'Hospital ha apostat per una visió territorial amb les aliances estratègiques com a principal mitjà per a créixer. Per què és bo això per a l'usuari?

Els convenis de col·laboració i aliances que estem fent ens permeten treballar colze a colze i en la mateixa direcció amb agents que ofereixen diferents nivells d'atenció en el nostre territori. Això és molt positiu per a l'usuari, ja que amb aquest treball coordinat s'acceleren processos i s'eviten esperes duplicacions i derivacions innecessàries.

Cap on aniran les aliances de l'Hospital en els propers anys?

El treball en xarxa és inevitable perquè no podem avançar sols. Cada cop tindrem més convenis amb d'altres institucions del territori, i tot apunta que, a més de consolidar el que ja tenim, tendirem cap a àmbits com l'envelliment, la salut mental o la discapacitat, que potser s'allunyen de l'àmbit sanitari pur i dur, però que estan en el nostre horitzó dels propers anys.

Compartir a Facebook Compartir a Twitter