Els professionals assistencials estan cada cop més implicats en la gestió de riscos potencials i en la prevenció d'esdeveniments adversos. Oferir un servei d'assistència segur ha esdevingut una prioritat de les polítiques de qualitat dels sistemes de salut, i la FHES ja fa molts anys que treballa per crear cultura de seguretat. Per aconseguir-ho, diu el Dr. Nolla, responsable del projecte a l'Hospital, cal constància, formació i, sobretot, mètode.

Des de quan parlem de seguretat del pacient?

És un concepte relativament nou que a Catalunya es va començar a desplegar al 2009, però que l'OMS ja promovia a nivell mundial al 2005. Ho va fer arran d'uns estudis realitzats a finals dels anys 90 i principis de la dècada del 2.000 que demostraven que en malalts hospitalitzats hi havia un alt índex de mortalitat relacionada amb esdeveniments adversos o, el que és el mateix,  complicacions atribuïbles a l'atenció sanitària. Al mateix temps, aquests estudis evidenciaven que l'existència d'un esdeveniment advers implicava sempre allargar l'estada hospitalària i la recuperació del malalt.

Per això s'han anar reduint les estades?

En part sí, perquè com més curta és l'estada, menys possibilitats hi ha que tingui lloc un esdeveniment advers. Per exemple, la quimioteràpia en malalts oncològics fa anys s'administrava amb el pacient ingressat, però amb el temps es va provar que molts d'aquells pacients morien per infeccions nosocomials, és a dir, adquirides en motiu de l'atenció hospitalària. Per això van aparèixer els Hospitals de Dia, per evitar ingressos i minimitzar el risc d'infeccions d'aquest tipus. Paral·lelament, es van anar posant en marxa pràctiques per reduir el risc de dany innecessari i evitar esdeveniments adversos.

Pràctiques com el rentat de mans, la identificació de pacients o la prevenció d'errors en la medicació. No són totes elles molt òbvies?

Ho són a l'hora de realitzar-les, però adquirir-ne l'hàbit suposa un canvi cultural que no sempre és fàcil i, el que és més important, cal una metodologia. Que un s'ha de rentar les mans amb una solució hidroalcohòlica quan entra i surt d'una habitació és fàcil d'entendre, però fer-ho sempre i fer-ho sempre de la mateixa manera és més complicat. Per això incidim contínuament en el tema.

Tenim cultura de seguretat a l'Hospital?

A la FHES sempre hi ha hagut molta sensibilitat envers la seguretat del pacient. Abans que el Departament desplegués el Projecte de Seguretat del Pacient i atenent les recomanacions de l'OMS, el Pla de Qualitat de l'Hospital del 2008 ja incorporava algunes línies de treball en aquest sentit. La infermeria va començar a treballar amb el risc de caigudes, la gestió i control de les nafres i el checklist quirúrgic. Amb la posada en marxa del projecte per part del Departament vam haver d'adaptar procediments, però ja els teníem en marxa. De fet, la Comissió de Qualitat Assistencial ja s'havia creat incorporant en el seu nom el concepte de "Seguretat del Pacient". Des de llavors, s'ha anat implantant en tota l'organització, i serveis com Anestesiologia, Fisioteràpia o l'Àrea Quirúrgica d'Infermeria ja tenen aquesta cultura molt desenvolupada.

Alguna assignatura pendent?

Hem de continuar treballant en l'aplicació de la metodologia perquè no tots tenim integrada la seguretat en la nostra feina diària. I això és un problema perquè si treballes sense metodologia, acabes tenint la percepció que no hi ha cultura de la seguretat, i això es veu en les enquestes, com la que hem fet aquest any.

I com podem aconseguir que s'integri?

La formació és l'eina més potent que tenim perquè la seguretat del pacient s'interioritzi. També hem de fer recordatoris, identificar incidències lligades a seguretat, dissenyar barreres de seguretat i insistir en el seu ús... Al final, el que marca la seguretat no és la Direcció, sinó les persones que atenen els pacients. O estan completament convençudes del projecte, o no serem capaços d'establir barreres de seguretat per assolir bons resultats. I per aconseguir-ho, com deia, cal formació, presencial i via on-line, perquè arribi a tots.

Això pel que fa al professional, però com s'implica al pacient a l'hora de reduir i prevenir esdeveniments adversos?

El pacient ha de ser una part activa del projecte i demanar al professional que sigui responsable de la seva seguretat. Un exemple molt clar és la identificació activa. L'usuari ha de ser conscient que quan un professional sanitari actua sobre ell, ja sigui per una intervenció, una prova diagnòstica o per donar-li medicació, per exemple, aquest s'ha d'assegurar que es tracta de la persona exacta i que necessita aquella assistència en concret. Al pacient no li ha d'importar que li preguntin el seu nom, li ha de preocupar que no ho facin. Hi ha països que fins i tot ja fan participar els usuaris en la identificació d'esdeveniments adversos. Nosaltres encara no ho fem, però les directrius internacionals marquen que anem cap aquí.

Llavors, el futur de la seguretat del pacient passa per implicar més el pacient?

Sí, per això i per una renovació constant de les pautes de bona gestió de seguretat. El sistema sanitari canvia contínuament d'acord amb els canvis socials. Per tant, les bones pràctiques i les barreres de seguretat s'hauran d'anar adaptant als canvis sanitaris que es vagin produint. És igual que en l'aviació civil, un àmbit que té barreres de seguretat molt severes però que de tant en quant, quan es produeixen fets excepcionals, com atemptats terroristes o segrests d'avions, es veuen obligats a fer una reflexió per canviar-les i minimitzar riscos. Doncs hem de fer com ells, estar preparats per anar incorporant nous coneixements en temes de seguretat.