Prevenció
Odontologia preventiva
L’odontologia preventiva, part de l’odontologia, és la ciència que s’encarrega de l’estudi i el coneixement del medi bucal i les seves implicacions microbiològiques i immunològiques en la prevenció de malalties. A més, una bona odontologia preventiva és la que aconsegueix i manté un ambient lliure de microbis durant qualsevol procediment odontològic en un pacient. Això inclou, entre d’altres, al gabinet dental, els instruments dentals, l’equip dental o, sense anar més lluny, uns guants estèrils. En la promoció de la salut es motiva el paper actiu del pacient, que s’haurà de preocupar per mantenir una higiene bucodental òptima.
Fluoritzacions
És el procediment pel qual s’aplica fluor tòpic sobre les dents amb la finalitat de prevenir l’aparició de les càries. El fluor augmenta la resistència de l’esmalt de les dents als àcids que produeixen els bacteris de la placa bacteriana, origen de les càries.
Neteges de boca
És el procés pel qual s’elimina la tosca dental adherida a les dents i a les pigmentacions externes. També s’anomena higiene bucal. La tosca és un material que es forma a la boca i s’adhereix a les dents, preferentment a la zona del coll, i està constituïda per placa, restes, bacteris, calci, etc. Aquesta tosca és un element antiestètic i irritatiu de la geniva i afavoreix el desenvolupament de la malaltia periodontal.
Segellats de fisures
Els segalladors són substàncies químiques que actuen com a barrera física i impedeixen que els bacteris i les restes d’aliments penetrin a les fosses i fissures i evitar així l’aparició de càries produïda pels bacteris. Especialment indicat per als nens.
Odontologia conservadora
L’odontologia conservadora i restauradora ens permet prevenir, aturar i curar la càries dental en totes les seves fases, des de la menor fins a la major destrucció de teixit dentari. La càries dental pot afectar lleument l’estructura dental destruir únicament l’esmalt o progressar a estadis més greus, envaint teixits més profunds, com ara la dentina o la polpa dental.
Empastament/Obturació
Procediment pel qual es restaura l’anatomia d'una dent mitjançant la col·locació del material estètic de resines compostes (compòsits) a la cavitat dentària o amalgama específicament preparada.
Reconstrucció
Procediment pel qual es restaura l’anatomia d’una dent i la magnitud de la qual, o complicació o extensió, sobrepassa les obturacions típiques. És per això que s’anomena reconstrucció. El pacient mostra una lesió extensa de càries en una dent que afecta més d’una cara o cúspide, o una gran fractura, o ha estat endodonciat, etc.; en aquest cas, es realitza amb compòsit o amalgama de plata.
Recobriment pulpar
Procediment pel qual es cobreix i s’aïlla una zona de la dentina propera a la polpa, afectada o no de pulpitis reversible. Després d’un traumatisme dental, o en el decurs de la neteja d’una càries profunda, pot quedar una zona de dentina escassa i propera a la polpa que ens permet pensar que portarà a la pulpitis irreversible (inflamació no recuperable) si no es protegeix i s’afavoreix el creixement de dentina secundària reparadora.
Periodòncia
És l'especialitat medicoquirúrgica de l'odontologia que estudia la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties i les condicions que afecten els teixits que donen suport als òrgans dentaris periodoncis i als substituts implantats per al manteniment de la salut, funció i estètica de les dents i els seus teixits adjacents.
Tractaments més comuns en la periodòncia:
Curetatge
Els curetatges són tractaments periodontals que es fan quan hi ha acumulació de tosca subgingival (per sota de les genives) i que té com a finalitat l'eliminació de la tosca que es localitza a la superfície radicular (de l'arrel de la dent) i la deixa neta i llisa, i s'eliminen així les bosses periodontals i fa que la geniva es torni a adherir fermament a la dent. Els motius principals pels quals acostuma a consultar el pacient són sagnat de les genives, mobilitat de les dents, sensibilitat, etc.
Cirurgia periodontal o cirurgia a penjall
Tècnica quirúrgica periodontal per al tractament de la malaltia periodontal. És la més emprada, ja que soluciona el 80% dels problemes periodontals que es resolen en la fase quirúrgica. Aquesta tècnica té com a objectius eliminar les bosses, regenerar i guanyar inserció.
Regeneració d'os
El Plasma Ric en Factors de Creixement (PRGF) és un factor més que ens ajuda sobretot a prevenir la pèrdua d'os, per exemple, després d'una extracció o de la intervenció d'un quist maxil·lar on d'una altra manera hi quedarien "forats". Amb el PRGF farcim aquestes cavitats i es contribueix així que s'hi regeneri l'os adequat i es pugui, "a posteriori", col·locar els implants amb una base òssia correcta.
Una altra forma de regeneració d'os és emprar biomaterials, productes biocompatibles que es col·loquen sobre l'os maxil·lar per mirar d'aconseguir la seva regeneració i restaurar el defecte existent. El material més conegut és la hidroxiapatita, però existeixen multitud de productes amb característiques similars.